Cinc mesos de silenci i una roda de premsa

Per fi ha sortit de la cova. Per fi ha donat la cara tot solet. Per fi s’ha decidit a respondre preguntes i a donar explicacions. Per fi ha fet de president del Govern espanyol. Per fi, però un pèl tard.

159 dies, un poc més de cinc mesos. És el que ha tardat el senyor Mariano Rajoy en comparèixer en una roda de premsa (amb preguntes) a Espanya sense que ningú l’acompanyés. Read the rest of this entry

Reportatge EL IDEARIO: “Argentina-Repsol, un divorcio anunciado”

Fa tot just una setmana publicava un article d’opinió sobre el que havíen dit i publicat els mitjans de comunicació arràn de l’expropiació d’YPF. Avui torno a escriure un post sobre el mateix tema i  ho faig perquè des d’El Ideario hem publicat el quinquè reportatge sobre el conflicte per l’energia petrolífera: Argentina-Repsol: un divorcio anunciado.

Read the rest of this entry

El que els mitjans han dit (i el que no) sobre l’expropiació d’YPF

Ha passat gairebé un mes des de que la presidenta del Govern d’Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, va anunciar la decisió d’expropiar i nacionalitzar el 51% de les accions de la filial YPF a la petrolera espanyola Repsol. Els mitjans d’aquí, patrocinats a vegades pel mateix grup energètic, ens han ficat al cap que el dolent de la pel·lícula ha estat la presidenta i Argentina en general per dur a terme una expropiació sense donar alternatives. I que les víctimes de tot plegat han estat Repsol i Espanya, l’un per perdre el poder sobre la filial que li dóna importants beneficis i l’altre perquè és qui se’n ressenteix de rebot.

És bon moment per reflexionar sobre les informacions que s’han donat (i sobretot sobre les que no han aparegut per clara censura) i treure’n algunes conclusions, que de ben segur faran canviar d’opinió a alguns. Read the rest of this entry

Una societat mancada d’iniciativa

Que estem en crisi ningú ho dubta. Cada dia és un dels temes de conversa i no sembla que deixi de ser-ho aviat. Estem en crisi de tot: crisi econòmica, crisi financera, crisi global, crisi mundial, crisi de valors… Però tot i saber que estem inmersos en una múltiple crisi, només se’n parla d’una, de l’econòmica. Ha arribat un punt que es fa cansat sentir cada dia el mateix i veure com el pes de tot rau en l’economia, els bancs i els mercats. S’ha convertit en un tòpic que els mitjans no paren de difondre. El detesto. A jo m’interessa més l’altre crisi, la de valors. Perquè estic segur que la societat (espanyola) actual, mancada d’iniciativa i inmersa en la cultura del mínim esforç, ha contribuit i molt a estar com estem.

Els humans som mandrosos per naturalesa. Des que naixem ens costa fer les coses, especialment aquelles que no ens agraden. Ara bé, aquest no és el problema. El problema és que no li posem remei, que siguem mandrosos de per vida. Read the rest of this entry

Desnonaments i hipoteques de per vida, nou reportatge a El Ideario

El quart reportatge de El Ideario ja està a l’abast de tothom! Aquesta vegada el tema, per desgràcia, és una història que es repeteix dia sí i dia també (de mitja diària se’n produeixen al voltant de 200): els desnonaments.

L’hem titulat “Desahucios, ¿Un callejón sin salida?”, per què considerem que les persones que en un moment donat no poden seguir pagant la seva hipoteca (per haver perdut la feina o qualsevol altre factor), están condemnades gairebé de per vida a ser moroses, tal i com està regulada la llei hipotecària actual.

Que la dació en pagament (que amb l’entrega de le propietat es resolgui el deute amb l’entitat financera) no sigui obligatòria suposa que la majoria de gent afectada s’hagi de fer càrrec del 50 o 60 % del deute una vegada el banc ja s’ha adjudicat aquella propietat després d’una subhasta que en el 99% dels casos queda deserta. Amb altres paraules, l’hipotecat es queda sense casa, sense feina i, a sobre, ha de pagar el deute que queda.  Read the rest of this entry

Entrevista a Sergi Picazo, periodista i co-coordinador de l’Anuari Mèdia.cat

ENTREVISTA SOBRE CROWDFUNDING I PERIODISME

“El periodisme d’investigació sí interessa”

1 de Març, Barcelona. Per David Muñoz i Janira Gómez.

‘Si entitats financeres o empreses no em volen deixar diners per finançar la meva idea o el meu projecte, per què no anar als potencials consumidors del producte directament?’. És el que es plantegen -de cada dia més-, escriptors, autors, músics i creadors de productes culturals diversos. Aquest sistema de finançament alternatiu basat en les donacions, originat als EE.UU el 2009 i importat a Espanya anys després amb plataformes com Verkami, rep el nom de crowdfunding o micromecenatge col·lectiu i té un funcionament molt bàsic: els mecenes (inversors) fan petites aportacions econòmiques que permeten que la idea es pugui realitzar amb èxit a canvi de recompenses.

‘L’Anuari Mèdia.cat: Els silencis mediàtics del 2011’ n’és un exemple recent d’èxit. Es tracta d’un projecte periodístic impulsat pel Grup Barnils i Mèdia.cat que pretén mostrar, a través de quinze reportatges escrits, els temes silenciats pels mitjans durant aquest any. En dotze hores els organitzadors van recaptar els 3.200 euros que demanaven a través de la plataforma Verkami gràcies a 256 donacions, demostrant així que el periodisme d’investigació sí interessa a la gent. A la redacció del diari El Punt Avui parlem amb Sergi Picazo (@SergiPicazo), periodista i un dels coordinadors de l’Anuari, sobre el projecte -que veurà la llum el proper 3 de maig-, l’èxit del crowdfunding i el que pot significar pel periodisme. Read the rest of this entry

El millor equip del món, una afició millorable

CRÒNICA DEL CLÀSSIC (QUE VA GUANYAR EL MADRID)

Arribo al Camp Nou amb temps. Una hora abans de les vuit, per ser exacte. És un clàssic i s’ha de disfrutar. No em canso de fer fotos, hi ha moltíssim ambient pel bon temps. Tot va rodat. He aconseguit una entrada a segona graderia. Tot fa pensar que avui pot ser un gran dia i el Barça pot apropar-se una mica més a la Lliga. Malauradament, però, la cosa acabarà malament. No tant pel mal partit del Barça, sinó per la pèssima imatge que dóna l’afició -almenys una part-, per molt que Sergio Busquets digui al final del partit que “es mereix un deu”. No és cert.

A les vuit ja estic completament instal·lat al meu seient del Lateral del Camp Nou. Estan a punt de sortir els jugadors del túnel i les mans de les 99.000 persones que veuran el partit en directe ja tenen les paperetes del mosaic a punt. Quins colors! Pell de Gallina. Read the rest of this entry

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 537 other followers